Entre tots ens haviem deixat el XAT,Gos que fa honor a que nosaltres dos, (en LLuís i la Montserrat ens vam coneixer per internet.
El vam anar a busar ( com no) a la protectora de Lleida.
Ell es tot nervi, tot paciencia, tot voluntat, tot tot el que te i rl fa un gos perfecte, ES EL MES CEL.EBRE GUARDIÁ ,JUNT AMB EL FUM, CELEBRE GUARDIÁ dels nens, i sempre li lloem les seves virtuts

Als meus tres grans "carinyus"

Al meu primer carinyo que és la meva Montserrat, popularment coneguda com la "toneta" que és la persona que més m'estimo en aquesta vida, ella m'ha fet moure totes les muntanyes de lloc, tant les he mogut que fins i tot han tornat al seu lloc.
Ara és el torn de parlar de la gran passió de la Montserrat, "el seu Fum". el Fum és una mena de gosset, dolç, tendre, és un gosset que es fa apreciar molt per la gent que l'envoltem, i estimem, i li volem valorar molt la seva paciencia envers nosaltres. Sempre et valorarem amb la mateixa paciencia que tens tú envers nosaltres, i et procurarem donar sempre el mateix que tú ens dones a nosaltres.
La Boira, ets la nou vinguda a aquesta casa, fa quatre dies que ens honres amb la teva presencia, ja ens has deixat clara la petjada de la teva intel.ligencia, has deixat ben clar el teu terreny al Fum, sou l'alegria del present a casa, i us ben juro que no hi ha millor parella de gossos que vosaltres, per compartir les nostres penes i alegries que vosaltres dos.
Com ens va dir la Lydia de la Protectora, a Miralcamp va sortir el Sol per dos gossos.
Lluís

Bona parella.

Doncs que si, que el Fum i la Boira fan bona parella, cada un ha marcat el seu terreny, però no per això deixen de ser bons amics.
El Fum, més lliure, va més al seu rotllo, ella, la Boira es molt mimosa, i necessitava uns braços i una família que li parles, i estes per ella. És de les que es deixa estimar. Al mati van de passeig al Pantà, amb el Lluís, que els deixa córrer pel camí sense cadena, i corren i juguen pels camps, m'imagino la desesperació d'ell, quan ells corrent, els perd de vista, se li deuen posar els pels de punta, pensant que els perdera. Però no, sempre tornen i tots contents. Va a buscar el pa a Cala Rafi, un dia amb cada un, doncs diu que es dramàtic que el vegin pel poble amb tots dos gossos i l'embolic que munten amb les cadenes, més que passejar gossos, sembla que esquií, o que els gossos passegin a ell. Bé, per ara rés més, esperem contesta.

Benvinguts al nostre Blog

Benvinguts al nostre Blog.
Des de avui, 16 de juliol, ja tenim Boira a Miralcamp. No es una boira com les de sempre, es la nostra Boira, que acompanyarà al Fum en les seves aventures. I es que avui hem anat a buscar una gossa a la Protectora de Lleida. Com que ens hem casat i hem vingut a viure a Miralcamp, i no hem vist massa boira en la nostra vida, ens ha agradat de posar-li a ella. Tindrà un company de jocs, doncs tenim un altre gosset també de la Protectora de Tortosa, en Fum, perquè es de color grisós. Sembla que per ara s'han adaptat bastant be a estar junts, encara que el Fum ja li ha deixat clar, que ell es mes amo que ella, jajajaja, i que ella es del Lluís i ell meu, o sigui de la Montserrat. Uii, perdoneu, no ens havíem presentat, som en Lluís i la Montserrat, el Fum i la Boira. Be, ara que ens hem estrenat, ja us anirem explicant mes histories. Vinga, ens veiem!!